Burriac Atac - Muntanya nocturna - 17 Km
La Burriac Atac cada vegada més "Esperitada" !!
L'Organització del Centre Excursionista i tots els Voluntaris de Vilassar de Mar fan cada any més gran aquesta cursa. En cada nova edició hi ha més participants (més de 500 homes i prop de 100 dones) de totes les edats, que fan que en alguns trams sigui complicat poder còrrer amb comoditat. Fins i tot el temps va acompanyar ja que el dissabte va refrescar ..
A la plaça de l'Ajuntament, ja des de les 8 de la tarda es respirava l'ambient de cursa, lliurament de dorsals i xips, estiraments, nervis, fotografies de les diferents colles .. i mica en mica arribaven el Esperitats. Representació de luxe. En Vicenç i l'Anna (amb uniformitat vermella, bé, excepte per a la foto oficial), en Manel i també en Miquel, en Javier, la Bàrbara, els 2 Lluisos, en Jordi, en Martin, en Pere, en Marc i també en Pedro.
Els "Supporters" inmillorables. Ens varen donar forces animant-nos en diferents trams de la cursa, la Carme, la Cristina, la Elis, en Vicenç, la Maribel, la Marisa, la Marta, ..
A les 9:30 sortien les femines i 1 quart d'hora més tard els nois. A la línia de sortida ultimant els detalls, ajustant el frontal, aplaudiments, algun crit per matar els nervis i les primeres espases (amb molts Piris) a primera línia. Un petard dóna la sortida i el carrer St Joan s'il.lumina amb els frontals. Molts ànims de la gent del poble que ha sortit al carrer i que et fan sentir protagonista de l'instant. Un cop enfilat Eduard Ferrés els nervis ja han desaparegut, la cursa s'estira, i les primeres pujades suaus ens tornen a la dura realitat d'on som, i de tot el que ens queda ..
Primeres cues ja abans de les primeres rampes del Turó de l'Infern, encara que quan la muntanya es fa més dreta s'agraiexen. Ja a dalt de tot, el control de pas i una baixada suau cap al primer avituallament. Temps just per refrescar-se una mica i cap a la baixada d'en Manel (em sembla que es la primera vegada que no ha caigut) reculant cap a Cabrera per tornar-nos a enfilar pel corriol de les Figues de Moro, prop del poblat, i en paral.lel a la pista. Noves cues. Tothom comença a estar cansat. A la pujada de les pedres, passat el segon control, també es fa difícil còrrer encara que les forces ho permetessin, i pels Ui-Ui-Uis tornem a trotar amb molt de compte. N'hi ha alguns que adelanten posicions jugant-s'hi la pell i no és el millor lloc per fer-se el valent .. La pujada al Castell sempre és dura. Les forces ja han afluixat i el Castell ens espera cada cop més dret. Passat el control ja penses només en la baixada, però abans l'organització ens obsequia amb un tram addicional (baixada forta-camí-pujada) perquè es veu que la cursa quedava "fluixeta" !!
Baixada per les abelles i entrada triumfal fins la plaça de Cabrera on hi havia una gran animació. D'aquí fins a la platja "quasi" tot baixada i que es fa força llarga, el cap vol accelerar el ritme i les cames ens diuen que no cal, que ja hi arribarem de tots maneres ..
Tota la cursa somiant amb l'arribada a platja i quan els peus finalment toquen la sorra t'hi quedes clavat. La gent anima, és molt fosc i sens crits d'ànims sense acabar de reconèixer les cares, fins i tot reconeixes que algú crida el teu nom, i tu ensorrat intentant moure't amb la poca dignitat que ja et queda per poder aconseguir passar per sota l'arc. I molt bona la broma de situar-ne dos. Quan ja et penses que has triomfat veus que el de debó està 50 metres més enllà (o és que no s'està quiet ?)
Hem arribat.
Al final una mica massa cues, pel massatge, per recollir al bossa de regals, per l'entrepà, .. hi ha molta gent i caldria fer-ho una mica més àgil.
Molt cansat, però molt satisfet.
Força Esperitats
