La Primera Marató
He esperat uns quants dies per a poder fer una reflexió més serena de la meva primera Marató, lluny de la descàrrega d’adrenalina, entre d’altres coses, que tenia al acabar la cursa.
Tot comença una mica abans de les 6 del matí del diumenge 1 de Març (de fet comença molt abans, però estalviaré els detalls dels dies i setmanes anteriors). Em llevo amb temps tot i que no he dormit molt bé (suposo que els nervis ..). El ritual de costum abans d’una cursa: cal esmorzar bé, prendre líquid (un te calent passa amb facilitat) i agafo el cotxe per baixar a Barcelona..
Que bé que es circula a aquella hora !!..
Puc deixar el cotxe aparcat cap el Parc de l’Escorxador passades les 7 i me’n vaig caminant cap a la sortida. Em noto nerviós quan enfilo l’Avinguda M.Cristina fins que em trobo amb la gent de "L’Aire" per fer-nos una foto (SI NO FOS per algun d’ells jo no estaria allà, penso). Tothom em dona consells, que agraeixo infinitament, i ens dirigim a acabar de preparar-nos i deixar la bossa al guarda-roba: el xip, la vaselina (me’n recordo aleshores del meu company que em comentava que la caixera del Schlecker el mirava malament de tanta vaselina com es comprava), la crema escalfadora, i amb perdó, els collons per corbata. Vaig a buscar el meu calaix a la sortida, entro i busco alguna cara coneguda. Estic tan nerviós que quan estic a dins me’n adono que no he escalfat res, ni he estirat, però penso que amb 42 km, ja utilitzaré els primers per escalfar. Hi ha temps..
Alegria !! allà veig a l’Anna, ens saludem, m’anima –ella ja té molta experiència- i a mi em falta poc per posar-me a plorar de l’emoció, l’ambient és increïble, la megafonia, la gent i .. Ja sortim! ..
Els primers km passen força bé, passem pel Camp Nou i enfilem la Diagonal on hi ha el primer avituallament. Vaig controlant el crono i me’n adono que estic clavant els kilòmetres una mica per sota de 5, potser vaig massa ràpid però em trobo força bé, fins i tot parant per pixar continuo anant com un rellotge. Plou però la pluja no em molesta .. La Gran Via, ostres ! ja estem a la Sagrada Família, i jo CORRENT ..
Jordi vas com un “tiro” i a aquest ritme t’acostaràs a les 3h 30. La Meridiana. Alguns dels col.legues de Granollers m’animen, sento “Vinga els de Vilassar”, aixeco el cap i sento "sóc el germà d'en Manel". I jo m’animo..
Kilòmetre 20. L’Anna, quan ens creuem a la Meridiana, també em fa un crit que em dóna coratge. Passa la mitja marató i veig que vaig per sota dels 3,30 finals i penso que ja regularé després, que ara em sento bé i cal aprofitar-ho (GRAN ERROR) ..
Quan arribem a Diagonal Mar noto que se’m comença a fer pesat, però allà hi ha força gent que t’ajuda a anar tirant. Cap el km 32 ja començo a notar que això és una Marató i que jo no he fet mai tants kms seguits. Penso que podré començar a regular. Al passar pel passeig de Circumval.lació em trobo un grup de gent que està fent un massatge cardíac a un corredor. Va ser el xicot irlandès que va morir. Arribo a l’Arc del Triomf: beguda isotònica i cap amunt. Però poc després començo a notar les primeres rampes als "isquios", un dolor que no em deixa caminar, he d’estirar perquè és impossible córrer. Com puc arribo a Plaça Catalunya i allà em torno a animar. Ostres !, torno a anar bastant bé, Plaça de la Catedral, més beguda isotònica i cap a Les Rambles per la Plaça Sant Jaume. Quan estic a Colon tornen les rampes, que ja pràcticament no em deixaran fins a arribar. Se’m fa pesat pujar per Ronda Sant Antoni, però a dalt de tot la gent t’anima: "Vinga, falta un km" , “Ja hi ets", "Falta poc " ..
Carai quin darrer km. Tot el carrer Sepúlveda ple de corredors. Estic a Plaça Espanya, ja veig l’arribada, no ploro perqué em sembla que totes les llàgrimes les he suades i ja no em queda líquid per perdre. El darrer esforç, gairebé coix per almenys baixar de 3h 40min.
Ho aconsegueixo ! He acabat la meva primera Marató ! ..
Em fa mal tot. Amb prou feines aconsegueixo pujar les escales per poder arribar a recollir la bossa, però miro al meu costat i hi ha força gent que va com jo. Em fan un massatge reparador i torno cap a casa on una dutxa i un bon dinar m’ajudaran a començar la meva recuperació ..
Salut i kilòmetres
Jordi.
Tot comença una mica abans de les 6 del matí del diumenge 1 de Març (de fet comença molt abans, però estalviaré els detalls dels dies i setmanes anteriors). Em llevo amb temps tot i que no he dormit molt bé (suposo que els nervis ..). El ritual de costum abans d’una cursa: cal esmorzar bé, prendre líquid (un te calent passa amb facilitat) i agafo el cotxe per baixar a Barcelona..
Que bé que es circula a aquella hora !!..
Puc deixar el cotxe aparcat cap el Parc de l’Escorxador passades les 7 i me’n vaig caminant cap a la sortida. Em noto nerviós quan enfilo l’Avinguda M.Cristina fins que em trobo amb la gent de "L’Aire" per fer-nos una foto (SI NO FOS per algun d’ells jo no estaria allà, penso). Tothom em dona consells, que agraeixo infinitament, i ens dirigim a acabar de preparar-nos i deixar la bossa al guarda-roba: el xip, la vaselina (me’n recordo aleshores del meu company que em comentava que la caixera del Schlecker el mirava malament de tanta vaselina com es comprava), la crema escalfadora, i amb perdó, els collons per corbata. Vaig a buscar el meu calaix a la sortida, entro i busco alguna cara coneguda. Estic tan nerviós que quan estic a dins me’n adono que no he escalfat res, ni he estirat, però penso que amb 42 km, ja utilitzaré els primers per escalfar. Hi ha temps..
Alegria !! allà veig a l’Anna, ens saludem, m’anima –ella ja té molta experiència- i a mi em falta poc per posar-me a plorar de l’emoció, l’ambient és increïble, la megafonia, la gent i .. Ja sortim! ..
Els primers km passen força bé, passem pel Camp Nou i enfilem la Diagonal on hi ha el primer avituallament. Vaig controlant el crono i me’n adono que estic clavant els kilòmetres una mica per sota de 5, potser vaig massa ràpid però em trobo força bé, fins i tot parant per pixar continuo anant com un rellotge. Plou però la pluja no em molesta .. La Gran Via, ostres ! ja estem a la Sagrada Família, i jo CORRENT ..
Jordi vas com un “tiro” i a aquest ritme t’acostaràs a les 3h 30. La Meridiana. Alguns dels col.legues de Granollers m’animen, sento “Vinga els de Vilassar”, aixeco el cap i sento "sóc el germà d'en Manel". I jo m’animo..
Kilòmetre 20. L’Anna, quan ens creuem a la Meridiana, també em fa un crit que em dóna coratge. Passa la mitja marató i veig que vaig per sota dels 3,30 finals i penso que ja regularé després, que ara em sento bé i cal aprofitar-ho (GRAN ERROR) ..
Quan arribem a Diagonal Mar noto que se’m comença a fer pesat, però allà hi ha força gent que t’ajuda a anar tirant. Cap el km 32 ja començo a notar que això és una Marató i que jo no he fet mai tants kms seguits. Penso que podré començar a regular. Al passar pel passeig de Circumval.lació em trobo un grup de gent que està fent un massatge cardíac a un corredor. Va ser el xicot irlandès que va morir. Arribo a l’Arc del Triomf: beguda isotònica i cap amunt. Però poc després començo a notar les primeres rampes als "isquios", un dolor que no em deixa caminar, he d’estirar perquè és impossible córrer. Com puc arribo a Plaça Catalunya i allà em torno a animar. Ostres !, torno a anar bastant bé, Plaça de la Catedral, més beguda isotònica i cap a Les Rambles per la Plaça Sant Jaume. Quan estic a Colon tornen les rampes, que ja pràcticament no em deixaran fins a arribar. Se’m fa pesat pujar per Ronda Sant Antoni, però a dalt de tot la gent t’anima: "Vinga, falta un km" , “Ja hi ets", "Falta poc " ..
Carai quin darrer km. Tot el carrer Sepúlveda ple de corredors. Estic a Plaça Espanya, ja veig l’arribada, no ploro perqué em sembla que totes les llàgrimes les he suades i ja no em queda líquid per perdre. El darrer esforç, gairebé coix per almenys baixar de 3h 40min.
Ho aconsegueixo ! He acabat la meva primera Marató ! ..
Em fa mal tot. Amb prou feines aconsegueixo pujar les escales per poder arribar a recollir la bossa, però miro al meu costat i hi ha força gent que va com jo. Em fan un massatge reparador i torno cap a casa on una dutxa i un bon dinar m’ajudaran a començar la meva recuperació ..
Salut i kilòmetres
Jordi.
